Óscar Ribes (1955- 1989)

 

 

Neix a Lleida el 29/05/1955. Es forma en l’escola Maristes fins a 5è de Batxillerat, i  comença a fer muntanya de la mà d’un dels professors.
S’inicia  també a la fotografía des de ben petit per tradició familiar. Acaba la carrera de Geografia a l’Institut Màrius Torres de Lleida, i rep formació en mestratge de fotografía professional a Barcelona.

Treballa de fotògraf professional, compaginant la docència, (Escola de Belles Arts, Escola del Treball..), amb el treball propi d’estudi i encàrrecs variats, (arquitectura, fotografía industrial). Es membre de la Societat Fotogràfica de Lleida, en la qual organitza diferents exposicions.
S’involucra en el món sindical, en el Centre Excursionista de Lleida, i és membre actiu del quefer cultural de la ciutat.

Durant aquests anys compagina les seves dos grans passions: la muntanya i la fotografía. És pioner en escalada en gel a Catalunya, i en aquesta modalitat obre noves vies a Tavascan i a la serra del Cadí. En fotografía comença a fer exposicions dels seus viatges: “Marroc”, “Alps”, “7.000kms per Europa”, “Reflexos del Port de Barcelona”.

Mor d’accident de muntanya el 20/07/1989 a causa d’una allau al cim del Nevado Alpamayo (5.947m), mentre escalava per la via Ferrari.  Considerada “La montaña más bella  del mundo” està situada a la Cordillera Blanca a Perú. Amb ell moren dos companys del País Basc amb qui compartia  cordada, en Gabriel Lazcano i José Luís Ziaurriz.

  d'esquerra a dreta.: Manel Solís, Gabriel Lazcano (epd), José Luis Ziaurriz (epd), Oscar Ribes (epd) i el cuiner-guarda, Marcelino Rojas. Els tres del mig van perdre la vida al Alpamayo